CiU és un partit profundament oligàrquic que genuïnament representa i
defensa els interessos del grup dominant del capitalisme català, en
connivència amb el neoliberalisme central de l'Estat espanyol i del bloc
imperialista de la Unió Europea (UE) i mundial. Però la
seva construcció primogènita esdevé del populisme caracteritzat per
l’escolasticisme de l'escola de Montserrat, per l'afició blaugrana i per
la batuta del pujolisme teixint el conglomerat del poder de les
famílies de l'oligarquia d'una banda, i de l'altra, amb prebendes i
regalies, fent captiu a una part important del moviment associatiu
popular de caràcter petit burgès.
En més de trenta anys el seu poder omnímode, solament ha estat
interromput per dos mandats electorals gestionats pel Tripartit de la
social liberal, del reformisme socialdemòcrata i del nacionalisme
oportunista petit burgès de l'equidistància; ingredients aportats pel
PSC, ICV-EUiA i ERC. Mandats que només van servir per al descrèdit del
progressisme burgès que solien representar.
La política venjativa de CiU en aquest nou període de poder, contra el
moviment obrer i popular, ha estat l'erigir-se com a motor
exemplaritzador de les dures retallades aplicade a les llibertats
democràtiques burgeses i a les qüestions socials decretades pel
capitalisme central de la UE i el Banc Mundial per intentar salvar al
sistema financer.
La impopularitat de la política de CiU va engegar una immensa ona de
descontent i mobilitzacions contra les retallades. Com en altres moments
històrics de desprestigi de la coalició CiU: cas banca catalana;
affaire Palau de la Musica-Millet; Pretòria… En aquest altre moment de
crisi de popularitat, la Diada “per la independència” se l’apropia CiU,
recolzada per sectors de l'alta i mitja burgesia al socaire de CiU, que
insufla el seu complex victimisme per mor del poder central de Madrid
per furgar en la cremor patri dels soferts catalans.
L'oportunisme evident de CiU inclou al contingent independentista als
centenars de milers de persones que també es van manifestar aquest dia
contra les retallades imposades per aquest partit.
El debilitament del PSC, com a primer partit de l'oposició, i
l'efervescència de l'èxit de l’11 de setembre, col·loca a CiU en posició
preeminent per collir el vot ciutadà i convoca l'avançament de les
eleccions a la Generalitat pel 25 de Novembre. Perquè CiU avança les
eleccions autonòmiques?: per legitimar a través de les urnes la resta de
les retallades que fins ara li han estat combatuts pel moviment obrer i
popular, pel moviment estudiantil i pels professionals de la sanitat i
de la cultura.
La farsa d'aquesta convocatòria electoral, muntada per la parafernàlia
del “dret a decidir”, nega la seva legitimitat democràtica al no
permetre (dificultar amb trampes legals) al partits fora de l'arc
parlamentari concórrer a aquestes eleccions. Catalunya és l'única
Comunitat Autonòmica que no té una Llei Electoral pròpia; amb aquesta
excusa el Govern d’Artur Mas i el seu conseller de Governació, Felip
Puig, utilitzen l'argúcia legalista per traslladar a Catalunya, per
analogia, el que l'oligarquia espanyola ja va establir per a les últimes
eleccions generals: la presentació de les candidatures amb el 0,10%
d'avals sobre el cens de cada circumscripció, la qual cosa representa la
recollida en molt pocs dies de més de 5.000 signatures per a Catalunya.
Aquesta decisió arbitrària, pròpia de la dictadura de capital,
s'engrandeix més a Catalunya posat que la Llei Electoral Central
contempla aquest requisit només per al Congrés i el Senat, i encara té
més dol si el termini que ara es dóna per a la recollida de signatures
es redueix a menys de la meitat del temps concedit en les altres
eleccions. Ja en aquelles el PCPC va sofrir una tupinada en ser-li
anul·lada la candidatura de Barcelona encara que havia presentat més del
120% de les signatures necessàries exigides.
Aquesta decisió autoritària, en tenir el respatller de la Junta
Electoral Central, constitueix una arbitrarietat de la classe dominant a
Catalunya de connivència amb l'oligarquia centralista de l'Estat que,
en la voluntat de fer callar la veu de la classe obrera i popular, vol
limitar (per usar mètodes cada vegada més autoritaris i abusius, igual
que fan amb la repressió de tot tipus) la concurrència electoral a les
forces que qüestionen de diverses maneres el sistema capitalista. El
PCPC denuncia també la complicitat del reformisme d'esquerres, que no
s'oposa (segurament amb l'esperança de no tenir qui els digui que no són
realment d'esquerres) a aquestes maniobres del bloc oligàrquic.
El PCPC denuncia aquestes noves traves per a la presentació del Partit
Comunista a aquestes eleccions i assenyala que és una expressió directa
del grau de fallida de les classes dominants que naufragant en la crisi
estructural del sistema capitalista, tracten de mantenir la seva
actual hegemonia derivant cap a una forma cada dia més autoritària de
l'exercici del poder amb un progressiva i accelerada retallada de les
llibertats formals mínimes. Utilitzen tots els ardits per impedir que la
classe obrera catalana pugui votar amb el seu partit comunista.
El discurs mentider de la burgesia no pot amagar la seva naturalesa de
classe, que com sempre en la història estan disposats a exercir
qualsevol grau de violència contra el poble i contra la classe obrera
amb tal de seguir amb el seu agònic règim d'explotació. CiU, PP, PSC
que van viure còmodament la dictadura de Franco no han suportat ni
trenta anys de democràcia formal burgesa i ja han de tornar a mètodes
d’ençà, recorrent a un nou sistema autoritari que el mateix militaritzen
als controladors aeris en vaga, que envien missions militars i
policials a exercir el terrorisme d'Estat allà on poden a saquejar als
pobles; ja siguin els mars de Somàlia, com Afganistan, Líban, Líbia,
l’Iraq, Malí, etc. La dictadura del capital usa cada dia noves
disfresses i apareix d'una forma més descarada exercint la violència amb
el seu poder dictatorial contra la classe obrera.
Estem davant la burgesia que més ha augmentat l'explotació de la classe
obrera a Catalunya i en l'Estat espanyol. Que ens ha imposat l'euro i
les retallades en sanitat, en l'educació i en els serveis socials, de
rebaixes dels salaris… Una burgesia que pretén aparèixer com més
moderna i avançada que les de la resta d'Estat, però que no pot
renunciar als seus gens classistes depredadores amb tal de mantenir els
seus guanys.
El PCPC s'enfronta a aquesta nova batalla política amb la mateixa força i
amb la mateixa determinació amb la que tots els dies organitza la
lluita per la defensa dels interessos de la classe obrera, per la
construcció del Front Obrer i Popular, per la sortida de la UE, l’euro
i l’OTAN, pel Socialisme, i combatrà amb duresa tots aquests intents
repressius de les classes dominants.
El PCPC presentarà les seves candidatures en les quatre circumscripcions
electorals i exigirà la seva acceptació denunciant les trampes
legislatives que, com a part de la mateixa superestructura de les
classes dominants, avala la mateixa Junta Electoral Central. En cas
de que definitivament tombin i aprovin una nova tupinada electoral, el
PCPC demanarà el vot nul conscient i comunista, com a part de la lluita
diària pel Socialisme.
El PCPC crida a la classe obrera a incorporar-se a aquesta lluita per
les llibertats bàsiques de defensa del dret del Partit Comunista a
participar en les eleccions i a sumar-se a quantes iniciatives es
desenvolupin en les properes dates per a la defensa del Partit del
proletariat i per denunciar les actuals formes de dictadura del capital.
Barcelona, 20 d'Octubre de 2012
COMITÈ CENTRAL DEL PCPC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada